RETALLS RETROSPECTIUS

Cites històriques

L’empremta més clara de l’existència i l’antiguitat de la Nou i Malanyeu, hom la constata en admirar els monuments que en queden: Sant Martí i Sant Sadurní mantenen el tipus des del segle XII, mostrant la cara romànica, una mica més llombarda a Malanyeu, i se suposa que excavant dessota, hi trobaríem el preromànic, del qual en trobem algunes referències documentades: Sant Martí a «Illanoz» i Sant Sadurní a «Malagez o Malanez». Les lipsanoteques trobades a Sant Martí són un altre testimoni del romànic. I romànic és el popular Pont Vell del Far, espectador pacient de riuades enduent-se els ponts veïns modernament alçats. I vestigis de molins antics: el Molí del rec Xic, que a la primeria del nostre segle encara molia; el Molí de la Nou, que ja l’any 1342 consta en plena activitat; el Molí de Malanyeu (Molí de Baix).

El nom de Malanyeu, derivat del patronímic Malangecus, d’origen germànic, pot induir la idea que podria haver nascut els anys de presència franca o visigòtica, però les primeres referències clares són dels anys 882, 886 per la menció que es fa d’un molí, i el 929 per raó de vendes de cases i terres que es feren, la qual cosa fa suposar que Malanyeu era un gran domini, resultat d’acumular compres més petites, al lloc dit el Villar («Vil·la de Malanyeu i el seu vilar, formant part del pagus o districte de Berga»), i per l’esment que se’n fa en un document, probablement de l’any 1004, per una «donació de terres i vinyes que feren Ermengol, sa mare Ermessenda i la seva germana Glària al servei de Sant Miquel i Sant Marçal, cenobi del comptat de Berga en un lloc anomenat el Villar, en l’apèndix de Malanyeu».

L’origen del nom de la Nou podria provenir de noguer o noguera, arbre fruiter —la tesi més consistent, mantinguda per Joan Corominas—, però hi ha una altra versió, si bé menys probable, que podria derivar de «nave, nava, navica o naucu», paraules d’origen llatí (adoptades pel castellà) referint-se a una coma. L’any 948 és esmentat el nom de la Nou (Noce o Nuce) per una peça de terra i de vinya cedida a l’església de Paradís (Gisclareny), «et in ipsa Noce petia I decima...», i l’any 1003 el comte Oliva cedí al monestir de Ripoll, entre d’altres béns, l’alou de la Nou al comtat de Berga. Al mateix 1003, testament del vescomte Conflent, en virtut del qual donà a l’església de la Nou el camp que tenia al pla de Clarà. I al 1078, la donació del vescomte de Besalú Udalard I de tot el que tenia a Malanyeu.

CRONOLOGIA D’ALGUNS FETS

Segle IX

La vida eremítica és un fet: les coves i balmes són refugi dels qui fan de l’anacoretisme la seva opció de vida. El forat a la base del penyal de Sant Salvador conegut per la Tuta en sembla una mostra, i el monestir Sant Sadurní de Tavèrnoles s’hi fa aixecar, sobre el penyal, l’abadia de Sant Salvador, que esdevindria priorat no massa temps després.

A les darreries del segle es posa fi a l’última invasió dels àrabs: es fa el repoblament, iniciat per Guifré el Pelós i continuat pel seu fill Miró el Jove, els quals, seguint les directrius carolíngies, fan la conquesta amb la idea de cristianitzar primer, i perpetuar després el cristianisme en tots els indrets repoblats on les forces clericals s’aposenten o fan aprisió, assumint la construcció de tot un seguit d’esglésies, el primer romànic. És dins d’aquest context que s’alçarien les primitives esglesioles de Sant Martí i Sant Sadurní.

Segles X, XI i XII

S’alça Sant Martí, l’església preromànica precursora de l’actual. És beneïda l’actual Sant Sadurní, el 1151, possiblement pel bisbe d’Urgell Benet, qui el mateix any va beneir també Sant Martí de Brocà. Sant Martí és beneïda pel bisbe d’Urgell Bernard de Castellbò, l’any 1192.

Segles XIV, XV i XVI

Les epidèmies esdevingudes els segles XIV i XV minvaren el poblament, com queda reflectit en diversos fogatges:

(*) El nombre d’habitants estimats és a raó de 4,5 per foc.

Segle XVII

Durant aquest segle, bandolers i grups de soldats reals espoliaren amb abusos de tota mena les explotacions agrícoles les quals caigueren en una forta decadència, però no tenim dades de la Nou. En canvi, sí que tenim una àmplia relació dels noms de la gent que hi vivia i de les cases existents, gràcies al llibre de defuncions salvat in extremis del foc, de la parròquia de Sant Martí.

Segles XVIII i XIX

Ripoll renova els contractes de capbrevació i posa de manifest la vigència del seu domini sobre aquestes terres.

Les reformes portades a terme a les esglésies de Sant Martí i Sant Sadurní denoten una crescuda en importància: s’alcen de nou un munt de cases, o bé es reedifiquen, i amb un cop d’ull als censos, pot comprovar-se un cert creixement durant el traspàs al nou segle, creixement que es fa notable al segle XIX, excepte a les darreries quan torna a davallar fortament.

La Constitució promulgada l’any 1837 suposa l’inici d’una època més esplèndida en informació pel que fa a la Nou; a partir de l’any 1842 tenim constància que l’Ajuntament és escollit pel poble, i l’activitat municipal és enregistrada en actes escrites, i administrada amb pressupostos degudament sancionats, que d’aleshores enrera ens és desconegut per manca de referències. La informació que hi pogués haver dels anys 1812 al 1842 devia ser destruïda per causa de les bregues amb França, els anys 1808-1814, i amb els carlistes, potser amb l’intent d’esborrar qualsevol traça dels cadastres.

L’aixecament del Santuari de Lurdes marcà una fita històrica sense precedents comparables. és l’obra de l’insigne prevere claretià Antoni Comellas i Marginet. La inauguració, l’any 1886, havia de fer-se un any abans, posposada a causa del còlera morbo que afectà alguns pobles de Catalunya.

Al traspàs de segle es construeix la torre del campanar de Sant Sadurní.

Però els darrers anys hi ha una davallada important de gent. La causa principal és el moviment demogràfic que dugué cap a la plana un munt de gent de muntanya, afavorit per la tercera guerra carlista (1872-1874) i el context generalitzat d’inestabilitat política a tot l’Estat: el «Sexenni Revolucionari, 1868 a 1874», la caiguda d’Amadeu I de Saboia, la proclamació de la I República, la restauració de la monarquia... que afavorí també l’emigració de catalans a cercar fortuna a les Amèriques.

Un rodolí es féu popular els anys 1868 a 1874, que dóna idea fins a quin punt la gent de pau n’estava fins als nassos dels polítics:

El Joan Prim afusellat,

el Serrano en capella,

Topete esquarterat i

Baldrich a la Paella.

S’hi afegeix el fet gens gratuït per a aquest poble que, de sempre, els invasors i els fugitius troben o fan refugi per aquestes contrades

Segle XX

Carlinada fallida, l’any 1900: de Malanyeu s’alcen en armes alguns carlins valents, i arriben fins a Gironella, on són dispersats per la Guàrdia Civil.

Les mines, l’explotació del carbó, suposa el gran “boom” del progrés a la Nou i Malanyeu.

El sistema mètric decimal s’adopta al col·legi, per eradicar les mesures i pesos tradicionals, d’acord amb les disposicions del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts de 29-10-1910.

El ferrocarril, l’any 1905 (1904 oficialment), ja passa pel Far.

La restauració de la cova de la Bernardeta, l’any 1914, ens situa al rovell de l’ou de les desfilades marianes, i el súmmum de l’activitat i dedicació religiosa al Santuari de Lurdes.

La grip motiva una altíssima mortaldat: des del 12-10-1918 fins al 18-1-1919 tingueren el col·legi tancat per la «pesta de grippe». Només a l’Ínsula en moriren cinc persones.

El 1924 es crea a la Nou el comitè «d’Unión Patriótica», moviment polític auspiciat pel general Primo de Rivera, a través del seu delegat governatiu amb seu a Berga, Josep Fontán Palomo, qui l’any 1926 ens va visitar.

El 1932 s’obre l’escola per a adults: en pren cura, de l’ensenyament, la mestra Carme Querol Leocàdia.

Trobem els primers censos on la dona ja hi és, i per tant se li reconeix un incipient dret al vot: les llistes electorals de la dècada dels 20 contenen un apèndix on es relacionen, separades de les llistes dels homes. Però és l’any 1932, durant el «bienni reformista» republicà, quan per fi la dona pot expressar la seva opció política a les urnes.

És el segle de l’insigne Mn. Pere Llumà i Viladrich, que durant bastants anys fou conseller espiritual de joves que esdevingueren personalitats de la política.

El pantà de la Baells canvia la fisonomia dels «baixos» de la Nou: desapareix negat per les aigües el poble de Sant Salvador de la Vedella, però el priorat es manté emergit, en connivència amb el penyal que li dóna suport.

I la població experimenta una pujada i una baixada coincident totalment amb l’evolució del treball a les mines.

Els mitjans

Per satisfer les necessitats de nous habitatges, i per al manteniment dels existents, feren forns aquí, ací i allà, forns de calç i forns teulers, amb força exemples tant a la Nou com a Malanyeu. Els molins i les molines arreu deixaren el seu rastre (molí del Ferrer, del Frare, Molí de Dalt, molí del Rec Xic, de la Nou, de l’Avellanosa, etc.); n’han quedat restes en alguns casos, i la toponímia en d’altres (un escrit del segle X fa referència a un molí a Malanyeu els anys 882 i 886). I no faltaren els ferrers (trobem el Ferrer de Malanyeu, que al segle XIII proveïa les necessitats de la Baronia de Pinós).

A més de la pagesia, la cria de bestiar i la ramaderia, hi feien vida: boscaters, carboners, cornalaires, fusters, paletes, paraires (potser provenien de la Pobla de Lillet), filadors, teixidors i sastres.

L’aixecament del Santuari de Lurdes irradià un germen espiritual de llum i esperança per als creients arreu de Catalunya i Espanya, als quals els representava una notable economia respecte a l’opció «oficial» d’anar a Lurdes de França, alhora que desvetllà el servei hostaler.

Però fou el “boom” de les mines el que va trencar amb la monotonia d’aquest poble, donant-li una gran vitalitat, i la clau que l’obrí a l’exterior, per a bé o per a mal, però sempre per a millorar el nivell de vida i les expectatives presents i futures.

L’ensenyament

Clarament per mancança de mitjans, era molt poca l’atenció que se li donava; fins i tot les nenes no van tenir col·legi durant llargues temporades per falta de mestre o mestra els anys 1871 i 1880, la qual cosa va influir en l’establiment de l’ensenyament impartit en escola mixta, auspiciada l’any 1890 per una altra raó, que deduïm de la següent referència amb data 13-7-1889: Acta on es reflecteix la sol·licitud de Malanyeu perquè un dels dos, el mestre o la mestra de la Nou, faci l’ensenyament a Malanyeu. Es decidí que sí, i hi enviaren la mestra, perquè a la Nou tenien més nens que nenes, i tres anys més tard es posà en pràctica.

INICI