Els origens
Hostalric va ser a l'antiguitat zona de pas
obligatori en la ruta nord-sud, i l'únic pas natural entre Girona i
Barcelona.
En unes prospeccions fetes al turó del castell es van trobar restes del
període ibèric. En època romana passava per aquest indret una bifurcació
interior de la Via Augusta. Es van trobar restes d'aquesta via quan es va
construir la carretera de Sant Hilari.
La població d'Hostalric sembla que va tenir el seu origen en un hostal
documentat des del segle XI al lloc dit ONOTA, al peu de l'anomenat camí de
França (antiga via romana).La primera referència documental clara
d'Hostalric és de 1106, i en ella Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va
jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona.
Les lluites feudals catalanes del final del segle XII van tenir ressò al
castell d'Hostalric a causa del rebel temperament del seu senyor, Ponç III
de Cabrera.
Amb el temps, els de Cabrera van convertir la vila d'Hostalric en la capital
administrativa dels extensos territoris del seu vescomtat fins a l'extinció
de la senyoria l'any 1836.
L'Edat Mitjana
L'any 1359 Hostalric tenia 134 focs i
pertanyia al comte d'Osona, vescomte de Cabrera. Durant la guerra de 1640,
les tropes de Felip IV van ser obligades a batre's en retirada tan bon punt
arribades a Hostalric.
Durant el regnat de Carles III, els francesos van tornar a envair Catalunya.
Van arribar a Hostalric el 18 de juliol de 1694. Després d'una curta
resistència, la població i el castell es van rendir. Aquesta zona, però,
va continuar essent terra de batalles, i els francesos van abandonar el
castell l'any 1695 i el van deixar inutilitzat.
L'any 1701 va arribar a Hostalric Felip V, que acabava de ser nomenat rei,
amb la seva esposa. Va ser en aquesta població on els representants de la
ciutat de Barcelona li van retre homenatge. Uns anys després, en esclatar la
Guerra de Successió, un cop conquerida la vila per les tropes felipistes,
aquest rei va ordenar la construcció de l'actual castell i la reconstrucció
de les muralles.
L'ocupació francesa
Durant la guerra de la Independència, la
vila va ser saquejada i incendiada per les tropes del general Augerau.
Hostalric i Figueres van ser les últimes places de l'Estat espanyol que van
abandonar els francesos. Va ser el 4 de juny de 1814. A diferència d'altres
castells o fortaleses, Hostalric va mantenir fins ben entrat el segle XX la
condició de "Plaza Fuerte Militar", amb els avantatges i
inconvenients que això podia comportar.
L'any 1929, el govern del general Primo de Rivera va acordar el trasllat de
la guarnició, perquè les instal·lacions no reunien les condicions
exigides.
L'11 de setembre de 1932 el president de la Generalitat de Catalunya,
Francesc Macià, va visitar Hostalric.
La Guerra Civil
Amb l'incendi de l'església, provocat per
uns despietats individus de Granollers el 24 de juliol de 1936, s'iniciava de
manera ben espectacular la Guerra Civil a Hostalric. Les flames feien
desaparèixer l'excel·lent altar major de 1854. L'1 de febrer de 1939 van
entrar les tropes franquistes al poble. Es va aconseguir salvar, però, la
imatge de la mare de Déu dels Socors, gràcies a la valenta acció de Joan
Guitart -el futur alcalde conegut per "en Sancho"-, que, juntament
amb la senyora Socorro Ribas, la van amagar dins d'un nínxol del cementiri
vell.
Hostalric històric
El 13 de desembre de 1963 el conjunt
arquitectònic va ser declarat monument històric nacional.
L'any 1967 el municipi va adquirir el castell i s'hi van iniciar els treballs
de restauració. Fins ara s'han restaurat la muralla nord i la torre del
Convent, en la qual s'ha obert una sala d'exposicions dedicada a Benet
Frigola i Arnau. Aquest il·lustre fotògraf va desenvolupar la seva
activitat professional a Hostalric des del 1920 i va deixar un extens llegat,
que a partir d'ara s'exposa en aquesta sala. També s'estan restaurant la
torre dels Frares i l'edifici de les escoles velles (antiga fàbrica de suro
de Can Llensa).
