Església situada al bell mig del terme de Brocà, a 950 mt. d’altitud. Fou consagrada l’any 1081, tot i que és esmentada molt abans. Pertany al primer romànic com ho demostren les arcuacions cegues i les estretes i curtes bandes llombardes de l’absis. Al segle XVIII s’hi afegiren dues capelles laterals, i el 1972 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona.

Dintre el terme de Brocà, al cim de la muntanya del mateix nom, hi ha una petita esglesiola dedicada a Sant Marc, de planta rectangular i volta de canó; és documentada al segle XIV, però la seva arquitectura no ens mostra cap característica remarcable. La seva situació, a 1602 mt. d’altitud , ofereix una esplèndida panoràmica sobre les valls del Bastareny i del Llobregat.

Antigament, la vigília de Sant Marc s’encenien dinou focs al cim de la muntanya, els quals representaven les cases habitades del terme. Aquests focs es col•locaven en línia recta perquè es veiessin bé des de baix. També se’n feia un a cada banda de la capella, que eren els de les priores. Cada any, tres cases s’encarregaven de preparar els focs; la casa Castell, que és la que hi ha més a prop de la capella, era l’encarregada d’encendre’ls, el vespre de la vigília. Quan s’encenien els focs de dalt, cada família n’encenia un davant de casa seva. Dues altres famílies , per torn, recollien el blat necessari per fer els pans, que serien beneïts el dia del sant. Abans de l’última guerra civil s’encarregava de pujar els pans l’home més pobre del poble, al qual donaven un pa de tres quilos pel treball.

El dia de Sant Marc, tot el poble sortia a Brocà de bon matí i emprenia la llarga costa fins al cim on hi ha la capella. Arribats a dalt, tots assistien a la missa i cantaven els goigs en honor del sant; una vegada fora l’església, des del pedró, el prevere beneïa el terme vers els quatre punts cardinals, i els responsables de la festa repartien un pa a cada assistent. Aleshores la gent s’asseia al redós de la capella i dinaven de la minestra que cadascú es portava. En acabat, per arrodonir-ho, passaven l’estona fent jocs fins a l’hora del rosari, que es resava immediatament abans de baixar cap al poble, on s’organitzava el ball. Era una festa més grossa que la mateixa festa major.
Avui, la tradició de beneir el pa, es fa a l’església de Brocà, on acuden gent de Guardiola i de Bagà.